Vint-i-u de juny

Cap paisatge urbà sabia que precisament eres tu la fugitiva d’aquells temps
errants. Corries d’un carrer a l’altre i de botiga en botiga cercant quelcom que t’asserenés. Tan sols quan pensaves que la recerca era inútil, t’apaivagaves amb una elegància indescriptible. Tantost mig recuperada i amb infantívola rialla, vas marxar, enfilant camins plens de floretes liles i grogues, cap el poble amb roquetes i cales acollidores plenes de musclus diminuts aquell dia que el silenci es despenjà.