Dins

I *

A dins el pit jo tinc el silenci d'un ocell que no sap volar,

un riure calent i fonedís com la lava i un lloc on sumir-me

en la tristesa.

A dins el pit tinc un boig ferit de por,

un matí de diumenge quan s'han buidat els carrers

i un lloc on poder dibuixar una ciutat deserta.

A dins el pit cadascú hi té molt soroll i racons on hi ha

grans petjades.

Una primera joventut i un cell de lucidesa extensa.

Amors que han cedit, un teixit d'aranyes sense seny

i un paraigua obert que espera deixar la pluja.

A dins el pit també hi ha canons i les xifres dels anys

tremolors, un fons i alguna pregària.

A dins el pit es pot esculpir una ciutat sencera

i un llarg camí d'olor a ginesta

i sargantanes que es belluguen tan de pressa que no les

pot atrapar la tristesa.

* Primer poema de "Dins" que pertenece a Pàgines Miniades, segundo premio del concurs de poesía "Temps de Primavera" del 2008.