Sorra




A Araceli Esteves

El mar
decorat d’atzavares
acarona la sorra
les petjades.
De qui deuen ser?
De qui ha estat l’embranzida
No te n’has de refiar?
Elogis i clams
per no estar sol.
Engrescar-se
transcriure’n el significat
el teló de fons
obscur i real
com només ho és la crueltat
de saber que les petjades
són d’ell mateix.





1 comentarios:

dawkins dijo...

es molt sugerent, sobretot pel final, en adonar-se que les petjades son d'ell mateix. Desconfia d'ell mateix. a mi em recordaba que el pitjor enemic d'un és ell mateix.