Orgia


La soledat m’envaeix de cap a peus
tan sols la meva respiració m’acompanya,
de cop i volta, veig com creixen a un ritme desaforat.

Però…
ells no estan sols,
s’empenyen els uns als altres,
es claven les seves pues amb paraules de sal,
s’escupen l’ànima evolutiva,
s’abracen i dansen embogits com si els hi anés la vida.

Un raig de llum travessa el mirall del mar observant l’holocaust.
Vint-i-quatre hores de sexe foll
i una espera eterna fins l’any vinent.
A l’alba, l’intrús posa ordre a aquella orgia

3 comentarios:

Txell Sales dijo...

M'encanta. Es nota el silenci a dins del mar, no se sent res. És el que et crida més l'atenció, com quan practiques immersió. Després, el poema, es va tornant pausadament, però amb força humà.

Anónimo dijo...

Sí, és preciós.
M'agrada molt la frase: es claven les seves pues amb paraules de sal... metàfora de les relacions que fan mal.

Lilith.

Anónimo dijo...

Es precioso, no hace falta ver la foto, es un dibujo de las relaciones!