DESPRÉS DE TOT

Després de tot, hi ha nits desesperades.
Nits d’angoixa i desolació
Amb la copa i el cigar que m’emboira la mirada
Una pausa i una mica de blues.

Després de tot, hi ha nits de lucidesa
Pensaments eufòrics
Un raig de llum m’enlluerna i em fa por
Serà l’amor?

Després de tot, son cants de sirena
Neurones embogides per rius de lava rogent
Alcohol per venes de seda que dansen al teu voltant
En la llunyania t’enyoro.

Després de tot, jo sé el que desitges
Desitges que desitgi
Que t’escrigui el que no t’he escrit mai
Unes paraules que esvaeixin la teva angoixa

Després de tot es el nostre poema
El que em va fer enamorar-me de tu
On ets Martí, ajudem
Després de tot, Després de tot.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Aquest poema sempre m'ha agradat molt. L'anàfora que es va repetint al començament de cada estrofa li dóna una unitat atàvica. Curiós, el final que repeteixes l'anàfora "després de tot" i queda com un poema cíclic.

Anónimo dijo...

Moltes gràcies. He buscat l'origen de la paraula atàvica, ja que no l'entenia. L'atavisme es un terme utilitzat en la genètica. Té a veure amb el gens recessius. Es un gen que ha quedat inactiu i en generacions posteriors torna a reaparèixer. Entenc que aplicat al poema o a l'escriptura, seria un vers que torna a aparèixer després. També us poso un link que explica que vol dir anàfora. Per refrescar la memòria: http://es.wikipedia.org/wiki/An%C3%A1fora_(ret%C3%B3rica)