Carta para Julio Cortázar

Des dels meus poemes, any 1972 d'un dia qualsevol

T'escric des del no res. No em va arribar la teva carta. Potser si l'hagués llegida abans d'aquell ingrés d'hospital. Però aquestes coses mai se saben. La gent com jo pot arribar a donar importància preuada –la que té- a lletres com les teves, cony! Ara, ja no sento res, ni plaer ni res en absolut i per descomptat trobo a faltar el dolor que em produïa el meu enamorament de la mort en vida.L'eslip que et menjaries a mossegades ferotges seria blanc i el color de la sang en seria absent. Sento nostàlgia de les paraules, especialment llegides en veu alta, tal com ha de ser la poesia. La mandíbula, sento a faltar el moviment de la mandíbula del poeta.També penso en els autobusos, com seus i et porten d'un lloc a l'altre, que per mi era d'una mort a una altra, d'un instant que es pot perdre inútilment a un altre. I tu ho saps. I vosaltres ho sabeu. El que no saps, i és per això que t'escric aquesta carta és que encara t'estimo, en cada mot i en cada paraula, per bé que a mi, ja no me'n quedin.

Agraïda d'haver-te conegut,Alejandra.

Nota: Alejandra Pizarnik nació en Buenos Aires el 29 de abril de 1936 y murió a los 36 años, el 25 de septiembre de 1972.