C.C.C.

A tu,

Carmen Caubet Carolà,

et dedico aquest poema.

La meva estimació

ja la coneixes

per les pregàries nocturnes.

Els prats verds

farcits de vaques,

els massatges als peus

per apaivagar les rampes

i la caixa plena de colors

per a fer art infantil.

Sempre sorties de la capsa,

en trepitjat el carrer:

allunyaves el teu posat feréstec

i et converties

en una nina de drap.

La negativitat,

la soledat acompanyada

la màscara casolana

tancada a casa

amb pany i clau.

O per a l’anàlisi.