Escola

Els primers amics,
en presència o en absència,
m’acompanyen.

Els primers records.

El pati on jugàvem a beisbol,
m’elegien l’última de tan bona que era.

L’olor a pet d’aquells cucs d’anells grisos que s’enrotllen com una espiral.

El llibre pegat de melassa que obri la mestra: «Pero, ¿esto qué es?».

Un gran descobriment:
la «fecha» no és una «flecha».

La cartera d’Unicef.
Hi ha xiquets que no tenen la teua sort.

Els primers companys.

Gent que arriba, Ana;
gent que se’n va, Manolo;
no els voràs més
ni els reconeixeràs si els veus.

Els primers mestres.
L’ensenyament es convertix en coneixements.

Les dues hòsties que vaig cobrar
sense guanyar-me-les.

Arribem tard a classe.

La ideologia de vida que no trauré d’aquells que m’acompanyaven.

Els dies de pluja mirant la tele.
«La bruja novata», èxit de convocatòria quan el temps feia de les seues.

Els pastissos de terra.
Ingredients: aigua de la font i terra del pati.
Rascar fortament la terra amb el taló de la sabata. Amuntonar-la (la terra). Desequilibrar la muntanya tot dibuixant un punt profund en el centre. Caminar fins a la font. Omplir la boca amb el líquid més necessari sense tragar-lo. Caminar fins al pastís. Buidar l’aigua (amb saliva) al cràter del muntó de sorra per a transformar-lo en un volcà amb lava (atina!). Barrejar. Barrejar. Donar-li forma de pastís.
Qui serà la millor mamà?

Les porteries rovellades
on jugàvem a tots els jocs.

La rivalitat entre A i B.

La «a» escrita en la pissarra.
Exercici: repassar-la amb el dit. Mirar-te el dit pintat de guix.

Aquella divisió que no acaba.

El pont on s’envolen les xiquetes més menudes
quan fa vent.

-Dos trens van a la mateixa velocitat per la mateixa via,
on es troben?
-En un món de color de rosa sense preocupacions.

La il·lusió de vore els companys després de les vacances.

Les companyes de taula.

Els primers desitjos
pareixien els primers amors.

Records ara coartats,
soterrats baix d’una senda d’asfalt, pintura i progrés.

Les porteries han mort.
Descansen en pau a un costat del pati esperant un soterrament digne.